Dia Internacional contra l’assetjament Escolar, 2 de maig
S'han de dur a terme intervencions basades en la família, l'escola i la comunitat, tenint en compte la perspectiva de gènere. Previndre l'assetjament escolar és possible amb els recursos adequats.
En el Dia Internacional contra l’assetjament Escolar posem el focus en Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu informe Health Behaviour in School-age Children (HBSC) el qual es fa fa cada quatre anys. Els principals resultats estan basats en les dades corresponents a una mostra d'adolescents d’11, 13 i 15 anys pertanyents a 44 països i regions d'Europa, Àsia central i el Canadà.
La participació en la violència entre iguals en qualsevol context, ja siga com a perpetrador, víctima o com a espectador, pot tindre gran impacte en la salut i el benestar dels i les joves. L'assetjament escolar, el ciberassetjament i les baralles físiques s'associen amb una mala salut física, problemes psicològics i emocionals, i amb dificultats en el rendiment escolar en la infància i adolescència, així com amb experiències de violència i criminalitat en l'edat adulta. Per tant, la participació regular en la violència entre iguals pot tindre profundes conseqüències per a la salut, tant física com mental, al llarg de la vida.
Este tipus de violència pot adoptar moltes formes (assetjament físic, psicològic, en persona o en línia). Concretament, les formes virtuals de violència entre iguals han cobrat especial rellevància des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19, quan els i les joves van fer més ús de les xarxes i Internet durant el confinament, convertint-se el ciberassetjament en una important prioritat de salut pública en els últims temps. L’informe també assenyala el paper de la perspectiva de gènere en el tipus de violència que es perpetra: “els xiquets són més propensos a participar en formes físiques directes de violència i les xiquetes a participar en formes verbals i d'un altre tipus indirectes”.
El treball de l’OMS aporta moltes dades com per exemple que, fent una mitjana, el 6% dels adolescents afirmen haver assetjat a altres en el centre escolar almenys dos o tres vegades al mes durant els últims mesos (8% dels xiquets i 5% de les xiquetes); que al voltant d'un de cada 10 xiquets i xiquetes han sigut assetjats en el seu centre educatiu almenys dos o tres vegades al mes durant els últims mesos; o que el 12% de els/as adolescents afirmen haver assetjat en línia a altres/as, almenys una o dos vegades en els últims mesos, entre d’altres.
Per tot açò, conclou que es requereixen més accions per a abordar estos problemes, amb una necessitat urgent d'invertir en intervencions basades en la família, l'escola i la comunitat, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Des del COPCV afirmem que els centres educatius són espais segurs i igualitaris, no obstant, cal estar pendent de conducte inapropiades per tal de previndre l’assetjament. Esta prevenció de l’assetjament escolar es pot fer formant, informant i propiciant que la comunitat educativa traballe de manera conjunta. A més, seria molt positiu fer un canvi en l’Orientació Educativa de la Comunitat Valenciana, reclamant una especialització de les disciplines professionals que actualment poden integrar-la, a més d’augmentar la ràtio de psicòlegs educatius per ser els professionals experts en Psicologia de l'aprenentatge, evolutiva, i del desenvolupament.
En este punt, recordem les paraules de la nostra vicedegana, Andrea Ollero, quan a l’any 2022 va participar en la comissió especial d'estudi de l’assetjament escolar de les Corts Valencianes: “la conducta violenta es pot aprendre com a vàlida per a resoldre problemes o per a tindre el poder sobre altres persones. L’empatia també s’aprèn com a vàlida per a tindre èxit social”. Quan s’ha d’intervindre? Quan s’identifiquen dinàmiques relacionals inadequades i estes, poden aparèixer ja en l’etapa d’educació infantil.
Font:
Participació del COPCV en Les Corts sobre assetjament escolar
Informació relacionada: