Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), 13 de juliol
El context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. El diagnòstic és clínic.
Hui, 13 de juliol, és el Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). És un trastorn del neurodesenvolupament, amb simptomatologia de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, originat en la infància, que interfereix en el funcionament o el desenvolupament de la persona (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders - DSM-5). Les causes de l'aparició del TDAH són tant ambientals com genètiques i epigenètiques.
Arribat a aquest punt s’ha d’assenyalar que no totes les dificultats d’atenció o d’activitat excessiva, són sinònim de tindre aquest trastorn sinó que poden formar part del desenvolupament de la persona. El que determinarà el seu diagnòstic serà la freqüència, la duració i la intensitat de les manifestacions, així com les dificultats observades en els àmbits escolar, familiar i social (Protocol de detecció precoç del TDAH).
Precisament, el context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. I és que, l'alumnat identificat podrà ser entrenat abans que aquestes dificultats impedisquen l'adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques, sent possible previndre molts dels fracassos en les àrees curriculars específiques i en l'aprenentatge en general. Aquest, és un argument més per a continuar promovent des del COPCV, la necessària presència dels psicòlegs i psicòlogues educatives en l’àmbit escolar. De fet, representants de l’Associació TDAH+16 de València, en una entrevista feta pel COPCV a l’any 2022, ja afirmaven que el paper dels centres educatius és fonamental així com realitzar una tasca conjunta i coordinada entre les institucions educatives, sanitàries, i socials.
En el Protocol de detecció precoç del TDAH, un document realitzat per professionals en salut mental infanto-juvenil, posa en relleu la importància de la seua detecció precoç, la intervenció psicopedagògica, i l’avaluació diagnòstica, en la qual es faça el diagnòstic diferencial amb altres trastorns mentals i metges per detectar possibles comorbiditats.
En aquest mateix document, afirmen que el diagnòstic clínic pertany fer-lo a professionals d’aquest àmbit però, assenyalen: “és natural que siguen els i les docents els qui més casos de TDAH detecten, donada la posició privilegiada que tenen per a observar i comparar la conducta i el funcionament cognitiu entre l'alumnat d'una mateixa edat”, per això, “en el centre educatiu es posarà en marxa el procediment d'avaluació psicopedagògica a través de l'orientador/a recopilant la informació necessària del tutor o tutora, de l'equip docent i de la família. Amb tot això s'establiran les capacitats, punts forts i punts febles i es constatarà la presència o no de dificultats escolars, així com el grau d'aquestes”.
Signes clínics d'alerta en edat preescolar. (Els símptomes han de mostrar-se desproporcionats per a l'esperable a la seua edat i, recordem, han de donar-se almenys en dos ambients):
- Pobra disposició per al joc social amb altres xiquets.
- Excés de preferència pels jocs esportius sobre els educatius.
- Actitud destructiva davant els joguets i pobre interès sostingut pel joc.
- Retard del llenguatge.
- Retard i malaptesa en el desenvolupament de la motricitat fina adaptativa.
- Dificultats per a l'aprenentatge dels colors, els números i les lletres.
- Dificultats per al desenvolupament gràfic i per a la comprensió de la figura humana.
- Immaduresa emocional.
- Constants rebequeries i més accidents que els xiquets de la seua edat.
Alguns mites i falsedats sobre el TDAH:
- Que no existeix
- Que el TDAH és degut a una mala educació, que són persones vagues o dolentes.
- Que es cura amb omega 3 o llevant el gluten o el sucre.
- Que només són persones mogudes.
- Que es lleva amb l'edat.
- Que és un invent de les farmacèutiques per a vendre pastilles.
Per tot açò, s’ha de treballar de manera urgent cap a “un major coneixement de realitat que ens envolta, conscienciació, visibilitat, diagnòstics i tractaments” i per fer efectiva la inclusió del TDAH en tots els seus àmbits de la vida.
Informació relacionada:
Entrevista Asociación TDAH+16 Valencia: “El nombre de casos diagnosticats ha crescut significativament, però no s'ha confondre'l amb un sobrediagnòstic”