Manifest pel Dia de la Salut Mental Materna
Enguany, posem el focus en la violència obstètrica. Per evitar-la, és necessari atendre les mares adequadament però també als i les professionals que treballen amb elles, a més de promociona el treball d'especialistes en Psicologia Perinatal.
En aquest dia de la Salut Mental Materna, el Col·legi Oficial de la Psicologia de la Comunitat Valenciana es suma al comunicat del Consell General de la Psicologia redactat per la Subdivisió de Psicologia Infantojuvenil i Perinatal, a través del qual es posa en valor la importància de donar visibilitat a una mena de violència que es pateix en l'àmbit obstètric, i que no ocorre de forma aïllada en el món, ni al nostre país.
Amb el propòsit de sensibilitzar a la població sobre la importància de previndre, detectar i oferir tractament als problemes de salut mental que poden aparèixer durant l'embaràs, el part i el postpart, se celebra hui, 3 de maig, el dia de la Salut Mental Materna.
Amb motiu de la commemoració d'aquesta data, i després de conéixer que, el mes de març passat, el Comité per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona de l'ONU (CEDAW), va reprovar per tercera vegada a Espanya per considerar a l'Estat responsable d'exercir violència obstètrica contra una dona a la qual se li va practicar una cesària en contra de la seua voluntat. des del Consell General de la Psicologia i la seua divisió de Psicologia Infantojuvenil i Perinatal, volem conscienciar sobre la importància d'erradicar aquest tipus de violència i d'atendre les conseqüències psicològiques que puguen derivar-se d'aquesta mena de violència contra les dones.
La violència obstètrica ha sigut definida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2014) com aquella violència que “pateixen les dones durant l'embaràs o el part en rebre un maltractament físic, humiliació i abús verbal, o procediments mèdics coercitius o no consentits”, incloent-hi “la no obtenció d'un consentiment informat, la negativa a administrar medicaments per al dolor, un descuit de l'atenció o violacions greus de la intimitat”.
Es tracta d'una violència exercida per alguns/as professionals de la salut sexual i reproductiva (embaràs, part, fertilitat, interrupcions de l'embaràs o altres), que pot tindre greus conseqüències psicològiques i físiques tant per a la dona, com per a la família, parella i fills. Diferents estudis realitzats sobre el part traumàtic assenyalen que moltes de les dones que van participar en aquests estudis refereixen haver rebut un tracte inadequat, irrespectuós, autoritari i paternalista i no haver comptat amb informació sobre el procés (Allen, 1998; Creedy, 2000; Soel et al. 2003). En el mateix sentit, l'Observatori de Violència Obstètrica (2021) recull que entorn d'un 40% de dones ha patit aquest tipus de violència, que un 44,4% considera que va ser sotmesa a procediments innecessaris o dolorosos i que, entre aquestes últimes, el 83,4% no havia acceptat aqueixes pràctiques mitjançant un consentiment informat.
Les conseqüències psicològiques que s'han relacionat amb la violència obstètrica en les dones inclouen l'aparició de respostes traumàtiques, símptomes i problemes relacionats amb ansietat, depressió, problemes sexuals i dificultats en la vinculació amb els seus bebés.
És, per tant, imperatiu garantir els mecanismes que previnguen la violència obstètrica, l'atenció als i les professionals que participen en els processos obstètrics i l'atenció psicològica a les dones i famílies que s'han vist exposades a qualsevol tipus de violència obstètrica.